ESPERANÇA CAP A UNA NOVA ARQUITECTURA 

" Les ciutats del segle XX, demanaven una producció arquitectònica massiva i econòmica. Com a resultat d'aquesta demanda, les ciutats del món es van omplir d'edificis d'habitatges i d'oficines, productes en sèrie homogenis, perdent completament la identitat de cada regió. En canvi, avui dia, els països avançats es veuen afectats per una població decreixent a on l'arquitectura de l'època moderna, concebuda com a producció massiva, és obsoleta.

En contrast amb la situació general de les ciutats homogènies del món, Barcelona té en compte els valors culturals de l'arquitectura i entén profundament que l'arquitectura contemporània produeix l'animació i l'encant de la ciutat. Gràcies a l'oportunitat de treballar en alguns projectes a Barcelona, vaig reflexionar sobre l'expectativa que els barcelonins tenen de l'arquitectura i el que en reben d'ella, arribant a la conclusió que l'arquitectura ofereix vitalitat a la gent i irradia una sensació agradable i lúdica. No intento buscar una arquitectura abstracta i inorgànica basada en una geometria pura del modernisme, sinó la més lliure i orgànica amb el mètode de la geometria no lineal. Amb la tecnologia informàtica actual, el disseny de superfícies corbes en 3D, l'anàlisi d'estructures complexes com les reticulars i la simulació de l'aire o de la llum es fan més fàcils i efectius. Utilitzo doncs, aquestes tecnologies per tal d'anar avançant cap a aquesta nova arquitectura".

Toyo Ito és conegut per les concepcions extremadament creatives que aplica als deus edificis, en els que busca fondre el món físic amb el virtual. Amb la construcció de la vivenda White O el 1976 i Silver Hut el 1984 va establir les bases d'una nova concepció de la vida als centres urbans.

Entre les seves obres hi destaquen la casa Aluminum , a Kanagawa (1971); la ja mencionada casa White O, a Nakano , Tokyo (1976); Silver Hut , la casa de l'arquitecte, a Tokyo (1984); Tower of Winds , Yokohama , Kanagawa (1986); la casa d'hostes Sapporo Beer Brewery , a Hokkaido (1989); el Museu Municipal de Yatsushiro , a Kumamoto (1991); el Museu Municipal de Shimosuwa , a Nagano (1993); la caserna de bombers de Yatsushiro , a Kumamoto (1995); l'Auditori de Nagaoka , a Niigata (1996); el Centre d'Activitats Comunitaries i de Cures de Persones Majors de Yokohama , Kanagawa (1997); l'Ajuntament de Notsuharu , Oita (1998); el T Hall , a Taisha , Shimane (1999); el Parc Agrícola d' Oita (2000), i la Mediateca de Sendai , a Miyagi (2002).